e
Slim ptiem
bre 2
004 Slim ptiembre 2004" href="http://new.superslimgirls.com/feed//el/1492/" />
e Slim ptiembre 2004Tenia una mica de por de
decep.jpg)
cionar-me, pensar que els llibres de culte de l'adolescència deixen de tenir sentit al cap d'uns anys, però em sembla que en Hol
den Caulfield segueix sent un personatge entranyable i ben proper.
Suposo que no m'agrada que algú se centri massa en el tema. No ho sé. Suposo que no m'agrada que algú se centri en el tema tota l'estona. Els tios que tenien millor nota d'Expressió Oral eren els que se centraven en el tema tota l'estona. Ho reconec. Però hi havia un noi, en Richard Kinsella. No se centrava gaire en el tema, i sempre li cridaven "Divaga!". Era horrible perquè, primer de tot, era un tio molt nerviós - vull dir que era un tio molt nerviós- i els llavis sempre li tremolaven quan li tocava fer un discurs, i gairebé no se'l sentia si seies gaire endarrere. Quan els llavis no li tremolaven tant, però, els seus discursos m'agradaven més que els de ningú. De totes maneres, una mica més i el tomben, també. Va treure un Suficient pelat perquè li cridaven "Divaga!" tota l'estona. Per exemple, va fer un discurs sobre una granja que el seu pare havia comprat a Vermont. Li van cridar "Divaga!" tota l'estona que en va parlar, i el professor li va posar Molt Deficient perquè no havia dit quins animals hi havia ni què s'hi cultivava i d'això. El que feia en Richard Kinsella era començar a explicar-te aquestes coses, i després tot d'una et començava a parlar de la carta que la seva mare havia rebut del seu oncle, i que el seu oncle havia agafat la pòlio i d'això quan tenia quaranta-dos anys, i que no deixava que ningú l'anés a veure a l'hospital perquè no volia que el veiessin amb un aparell ortopèdic. No tenia gaire res a veure amb la granja -ho reconec- però estava bé. Està bé quan algú t'explica coses del seu oncle. Sobretot quan comencen a explicar-te coses de la granja del seu pare i després tot d'una els interessa més el seu oncle. Vull dir que és una cabronada cridar-li "Divaga!" quan està engrescat i li agrada. No ho sé. És difícil d'explicar.
El vigilant en el camp de sègol. de J.D. Salinger. Ed. Empúries.
Peu importe l'image que l'on porte en soi de Barcelone, l'essentiel est de s'y lasser aller à ce qui est peut-être l'art de vivre suprême de la cité: la flânerie, à la découverte de l'inattendu, de l'imprévu, de l'incroyable. Barcelone, malgré son décor bien souvent surréel, n'est faite ni de fer ni de pierre, mais de Barcelonais.
Jean-Noël Mouret a Le goût de Barcelone. Ed. Mercure de France, 2002.
Retallo un article de la revista Barcelona Cultura que edita l'Ajuntament i que podreu trobar aquí en pdf.
La cultura vol tempsAmb larribada del setembre i loctubre sinicia una nova temporada cultural plena dactivitats. La professora de filosofia Eulàlia Bosch ens ofereix la seva reflexió, adreçada especialment a programadors i gestors, sobre el valor del temps en la creació de les propostes culturals.
"Per més que es faciliti l'accés als conexements humans, que es millorin els mitjans d'ensenyament i que la ciència es posi a l'abast de totes les fortunes mai no s'aconseguirà que els homes s'instrueixin i desenvolupin la seva intel·ligència sense consagrar-hi temps." Alexis de Tocqueville.
Cada vegada més la gestió cultural sembla inevitablement lligada al tràfec d'objectes i de diners. Muntar exposicions, publicar llibres, organitzar festivals de cinema o de teatre, o arranjar concerts han esdevingut finalitats en si mateixes. Mentre la programació no s'aturi, tot anirà bé, sembla llegir-se entre línies en les propostes que omplen bústies i cartelleres.
El patrimoni cultural, però, es resisteix a aquest canvi voraç d'escenografies al qual se'l sotmet per tal d'emmotllar-lo a unes necessitats d'aparent renovació constant que li són completament alienes. El patrimoni té les seves arrels en aquest temps imprescindible al qual es referia Tocqueville per tal que la intel·ligència humana li faci cabuda.
El valor cultural, aquesta qualitat de més que viatja en alguns objectes, no es manifesta gairebé mai a primer cop d'ull. Cal deixar-lo respirar. I la respiració, senyal indubtable de vida, s'inscriu en el registre del temps.
En el món de la cultura sovint hi ha molta agitació i poc moviment. Com li passa a la superfície del mar un primer dia de tramuntana. Les onades poden arribar a ser poderoses abans que el fons marí se'n ressenti. I el patrimoni sembla trobar millor aixopluc al fons que a la superfície.
kflaneuse › arxius › S